(Español) El último trabajo del físico Esteban Moro nos muestra cómo las redes sociales son capaces de localizar desde el brote de una epidemia al paradero de una persona. Junto a su equipo de investigación en sistemas complejos de la universidad Carlos III de Madrid, estudian cómo estas redes de relaciones personales pueden convertirse en herramientas para la gestión de emergencias y situaciones críticas.
Arxiu | Ciencies Socials Suscripció RSS a esta secció
Ciència de la sostenibilitat: la revolució científica del segle XXI
En 1998, Jane Lubchenco, presidenta aleshores de l’AAAS (American Association for the Advancement of Science) –l’associació científica més important a escala mundial, tant pel nombre de membres com per la quantitat de premis Nobel i científics d’alt nivell que en formen part– va reclamar en la revista Science que el segle XXI fóra, per a [...]
El viatge de Piñero
En aquest apartat de videodocumentals de conec.es, volem presentar la semblança d’investigadors valencians que ha realitzat contribucions importants al desenvolupament de la ciència en el segle XX. “El viatge de…” ens mostrarà la trajectòria de científics que han contribuït de manera essencial al progrés de la ciència valenciana i, sobretot, que han creat escola, de manera [...]
Ser observat per una dona empitjora els resultats dels homes en proves cognitives
Investigadors holandesos demostren que, quan homes heterosexuals realitzen tasques cognitives sent observats per una dona, cometen més errors que si són observats per un altre home. PEDRO C. – En psicologia experimental hi ha diversos mètodes ben estandarditzats per a posar a prova el grau de lucidesa mental sota diferents circumstàncies. Un és l’anomenat Stroop [...]
Etnobotànica, una ciència de persones i plantes
Els humans i les plantes han estat en estreta relació des de ben antic. D’aquest lligam han sorgit coneixements tradicionals sobre els usos de les plantes, formes de relacionar-se amb la biodiversitat de l’entorn i inclús ha influït en la toponímia vocabulari locals. L’etnobotànica, una ciència a cavall entre les ciències naturals i les socials, [...]
Amígdala i bombolles de reacció
DANIEL CLOSA – Quan estem envoltats de persones, necessitem mantenir una certa distància amb la resta. Una distància física a partir de la qual, si se’ns apropen més, ens comencem a sentir incòmodes. Tots hem experimentat aquesta sensació empipadora quan algú envaeix el nostre espai. Sentim que es prenen massa confiança i tenim tendència a [...]
Parlava en nom dels microbis
JULI PERETÓ - Lynn Margulis, biòloga evolucionista nord-americana, va morir el 22 de novembre de 2011. Les contribucions científiques més significatives de Margulis formen part del cànon de la biologia contemporània. El seu article de 1967, On the origin of mitosing cells, li costà de publicar però pocs podien presagiar que aquell era el germen del [...]
El dia en què Amèrica quasi és devorada per les llagostes
SERGIO PARRA – Al més pur estil de la invasió de The Day of the Triffids (“El dia dels trífids”) o qualsevol altra obra apocalíptica, el 1875 es va produir la plaga possiblement més important d’acrídids (Acrididae) o llagostes de la història. Un núvol devastador de criatures que ho van devorar tot allà per on passaven [...]
-
Síndrome de Cotard: zombis que son de veritat
-
Luca Parmitano: “¿El secreto de los astronautas? Disfrutar en todo momento de lo que haces”
-
El puzzle de los primeros americanos
-
Els obeliscos, proeses de l’Egipte antic
Portales destacados de divulgación científica de sociedades miembros de la COSCE:
