Apoyan a Conec

Superior

Arqueologia, Història

Els isòtops d’estronci i l’origen del primer rei maia de Copán

Moltes aplicacions de la ciència constituïxen una ferramenta tremendament útil per a perfeccionar el nostre coneixement de la història. Tots coneixem el valor del carboni 14 per a resoldre qüestions cronològiques, però hi ha un altre isòtop, el de l’estronci, que ens pot servir per a saber en quines regions va viure una persona al llarg de la seua vida, la qual cosa pot ajudar a resoldre un altre tipus de qüestions històriques. En esta ocasió, vull presentar com a exemple el cas del primer rei de Copán.

Mapa de Mesoamèrica amb els llocs mencionats en el text

Mapa de Mesoamèrica amb els llocs mencionats en el text

El fundador de la important ciutat maia de Copán (Hondures), va ser el rei K’inich Yax K’uk’ Mo’, de qui tenim algunes dades principalment a partir de fonts escrites (en glifs maies) posteriors a ell. El seu regnat se situa entre els anys 426 i 437 dC i, sens dubte, un dels principals monuments que mostren la seua importància com a fundador i avantpassat d’una llarga sèrie de reis de Copán és l’anomenat altar Q. En un lateral de l’altar, el rei fundador apareix conversant amb el 16é rei de Copán, Yax Pasaj Chan Yopaat, que va ordenar tallar este bloc l’any 776 dC.

Segons la inscripció glífica de la part superior de l’altar, el 5 de setembre de l’any 426 K’uk’ Mo’ va prendre el ceptre del déu K’awiil i va aconseguir el rang de rei en el lloc de Wi te’ naaj, un lloc distant de Copán la posició del qual es desconeix. Curiosament, també el primer rei de Quiriguá (Guatemala), una ciutat pròxima a Copán, va ser coronat en el mateix lloc. Només 152 dies després de la dita coronació Yax K’uk’ Mo’ va arribar a Ux Witik (nom original de Copán).

L’autor explicant l’altar Q de Copán (Hondures)

L’autor explicant l’altar Q de Copán (Hondures)

Encara que el vestit de K’inich Yax K’uk’ Mo’ és pròpiament maia, la iconografia ens el mostra amb una espècie d’ulleres de llarga vista, tret que té l’origen en l’àmbit de la poderosa Teotihuacan (Mèxic). Esta mescla d’estils maies i teotihuacans s’observa també en l’arquitectura de Copán durant el segle V dC. En estes condicions, fa temps que els estudiosos dels maies sospiten que el rei fundador de Copán podria ser un forà vinculat a la casa reial de Teotihuacan, o de Tikal (on en 378 s’havia instal·lat un general d’origen molt possible teotihuacà).

Així, hem de preguntar-nos: era oriünd de Copán el seu rei fundador o va arribar de fora per a establir-s’hi? Va estar sotmesa Copán a Tikal o a Teotihuacan, o esta associació es deu únicament a una influència artística? Com podríem donar resposta a estes qüestions? Com veurem, serà un element químic, l’estronci (Sr), el que ens ajude, esta vegada, a resoldre este problema històric.

El rei fundador de Copán, K’inich Yax K’uk’ Mo’, saluda el 16é rei de la dinastia, Yax Pasaj Chan Yopaat. Detall de l’altar Q de Copán.

El rei fundador de Copán, K’inich Yax K’uk’ Mo’, saluda el 16é rei de la dinastia, Yax Pasaj Chan Yopaat. Detall de l’altar Q de Copán.

Diverses representacions del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Observeu que el monarca porta en totes les “ulleres de llarga vista” d’origen teotihuacà.

Diverses representacions del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Observeu que el monarca porta en totes les “ulleres de llarga vista” d’origen teotihuacà.

El temple 16 de Copán és, en la fase final, obra del 16é rei de Copán, Yax Pasaj Chan Yopaat. No obstant això, dins d’este edifici n’hi ha uns altres de més antics (entre els quals el famós temple Rosalila, quasi complet), que tenen com a centre la tomba del rei fundador.

El temple 16 de Copán és, en la fase final, obra del 16é rei de Copán, Yax Pasaj Chan Yopaat. No obstant això, dins d’este edifici n’hi ha uns altres de més antics (entre els quals el famós temple Rosalila, quasi complet), que tenen com a centre la tomba del rei fundador.

En 1995 un grup d’arqueòlegs van descobrir una tomba en la fase Hunal (principi del segle V) del temple 16 de Copán. La tomba contenia l’esquelet d’un home adult (entre 55 i 70 anys d’edat), amb inscrustacions de jade en les dents (prova de la seua pertinença a l’elit), i amb nombroses marques de lesions suposadament de guerra. La seua posició profunda en el temple, a 30 metres per davall del sòl de l’estructura final (l’última de les nombroses fases constructives entre les quals destaca la del temple Rosalila, trobat quasi complet) i, l’aparició del seu nom i efígie al llarg de totes les fases constructives, denoten la importància d’este personatge com a avantpassat dels reis de Copán. Estem, sense cap dubte, davant de les restes del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’.

L’estronci, inclús en quantitats molt reduïdes, s’incorpora a parts del cos humà com els ossos o l’esmalt de les dents, a través de l’aigua i el menjar. L’esmalt de les dents creix a base de capes al llarg de la vida de la persona, de manera que en cada capa queda una quantitat d’estronci variable. Atés que la taxa d’isòtops de 87Sr respecte als de 86Sr és constant segons les regions (perquè està molt relacionada amb les característiques geomineralògiques de la zona), la proporció entre ambdós isòtops, tal com queda fossilitzada en l’esmalt dental, és un indicador perfecte del lloc on va transcórrer la vida d’una persona i del tipus d’alimentació que va portar.

Estudiant les restes de l’esquelet trobat en la tomba de la fase Hunal del temple 16 de Copán. Tot apunta que es tracta del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Noteu les inscrustacions de discos de jade en les dents.

Estudiant les restes de l’esquelet trobat en la tomba de la fase Hunal del temple 16 de Copán. Tot apunta que es tracta del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Noteu les inscrustacions de discos de jade en les dents.

Reconstrucció virtual del temple Rosalila, el temple maia del període clàssic primerenc millor conservat descobert fins a la data. Constituïx la sexta fase constructiva del temple 16. Va ser obra de l’octau rei de Copán.

Reconstrucció virtual del temple Rosalila, el temple maia del període clàssic primerenc millor conservat descobert fins a la data. Constituïx la sexta fase constructiva del temple 16. Va ser obra de l’octau rei de Copán.

En el cas de K’inich Yax K’uk’ Mo’ s’ha comprovat com els nivells de 86Sr i 87Sr acumulats en les primeres capes del creixement dental d’este rei no obeïxen a les característiques geològiques de l’entorn de la ciutat de Copán, sinó que són pròpies de la regió de Tikal, una ciutat que des del final del segle IV va caure sota la influència de Teotihuacan.

En la fase Margarita del temple 16, va ser descoberta en 1993 la tomba d’una reina, que se suposa que ha de ser la viuda de K’inich Yax K’uk’ Mo’. La dona estava rodejada d’un ric aixovar en què inclús hi havia peces d’influència teotihuacana. En este cas, les anàlisis d’estronci dutes a terme van demostrar que ella sí que era oriünda de Copán.

Esta iconografia representa el nom del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Forma part d’un panell de la fase Margarita del temple 16 de Copán.

Esta iconografia representa el nom del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’. Forma part d’un panell de la fase Margarita del temple 16 de Copán.

Restes de la suposada viuda del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’, soterrada en una tomba de la fase Margarita del temple 16. El color roig es deu al cinabri amb què se’n van pintar els ossos.

Restes de la suposada viuda del rei K’inich Yax K’uk’ Mo’, soterrada en una tomba de la fase Margarita del temple 16. El color roig es deu al cinabri amb què se’n van pintar els ossos.

Queda clar, doncs, que el rei K’inich Yax K’uk’ Mo’ va ser enviat a Copán des de la seua ciutat d’origen, Tikal. I a Copán, este rei fundador es va casar amb una dona que probablement pertanyia a la reialesa de la zona. Atés que la dinastia que s’havia assentat a Tikal en 378/9 procedia de Teotihuacan, s’entenen les influències artístiques teotihuacanes que des de Tikal es van transferir a Copán.

Com veiem, gràcies a l’estronci s’ha pogut corroborar una hipòtesi que, ja a partir de les proves epigràfiques i arqueològiques, suggerien els estudiosos dels maies.


, , , ,

3 Responses to Els isòtops d’estronci i l’origen del primer rei maia de Copán

  1. Juan Antonio Canet 16 octubre, 2013 at 0:38 #

    Me ha parecido muy interesante

  2. Martha 22 octubre, 2013 at 3:49 #

    Es muy interesante 🙂

Trackbacks/Pingbacks

  1. Los isótopos de estroncio y el origen del primer rey maya de Copán - 20 octubre, 2013

    […] Los isótopos de estroncio y el origen del primer rey maya de Copán http://www.conec.es/2013/10/los-isótopos-de-estroncio-y-el-orige…  por equisdx hace nada Muchas aplicaciones de la ciencia constituyen una herramienta tremendamente útil para perfeccionar nuestro conocimiento de la historia. Todos conocemos el valor del 14C para solventar cuestiones cronológicas, pero hay otro isótopo, el del estroncio, que nos puede servir para conocer en qué regiones vivió una persona a lo largo de su vida, lo cual puede ayudar a resolver otro tipo de cuestiones históricas. En esta ocasión, quiero presentar como ejemplo el caso del primer rey de Copán. etiquetas: copan, maya, rey, isótopo negativos: 0   usuarios: 1   anónimos: 0   compartir:         window.___gcfg = {lang: 'es'}; $(function () { $.getScript("https://apis.google.com/js/plusone.js"); }); sin comentarios cultura, ciencia karma: 20 GA_googleFillSlotWithSize("ca-pub-8059464308672801", "link-468×60", 468, 60); […]

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.