Apoyan a Conec

Superior

Meteorologia


Entrevista | Mònica López, cap dels Serveis Meteorològics de TVE

Mònica López: «Necessitem un país en què la gent entenga que la ciència ens ho dóna tot»

Mònica López

Mònica López Moyano (la Seu d’Urgell, 1975), llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona, és des de 2008 cap del Departament d’Informació Meteorològica de TVE, on va arribar després de presentar des de 2003 l’espai del temps en TV3 i Canal 33. Cofundadora i presidenta de l’Associació de Comunicadors de Meteorologia (Acomet), és també Màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. L’entrevista té lloc a la sala Darwin del Campus de Burjassot, on acaba d’impartir una conferència dins dels actes de celebració del cinquantenari dels estudis de matemàtiques a la Universitat de València.

—La vostra participació en aquest cicle de conferències ja és tota una presa de posició, però us demane una valoració sobre la importància que considereu que té la divulgació científica.
—La importància de la divulgació científica és la importància de l’educació. Per a tindre un país competent, no dependent de l’economia de la rajola, evolucionat, amb gent més solidària… és necessària l’educació. En tots els àmbits és necessària la cultura, i la ciència és fonamental. Ens cal un país en què la gent entenga que la ciència és important, que ens dóna qualitat i anys de vida, que ens ho dóna tot. La ciència ho és tot, perquè tot o gran part de la nostra forma de vida es deu a la ciència, als avanços científics. Per a mi, una de les coses més importants que fem al nostre espai és això, és acostar la ciència a la gent. Perquè al final, quan contem coses, estem fent ciència. Abans, una senyora em deia: “m’agrada veure El temps perquè aprenc” i jo li responia que aquesta és per a mi la millor floreta. El millor afalac és el d’aquell mestre que em deia “dic als meus alumnes que vegen El temps perquè aprenen geografia, aprenen coses de ciència, aprenen la importància de tot el que hi ha darrere de la natura…” Per a mi, això és el millor.

—Sou cofundadora i presidenta d’Acomet, l’Associació de Comunicadors de Meteorologia. Quins són els objectius que s’hi persegueixen?
—Treballem per a millorar la comunicació meteorològica i ara estem intentant millorar la comunicació sobre el canvi climàtic. De fet, estem intentant organitzar una trobada sobre comunicació de canvi climàtic.

—Què els respondria als que encara qüestionen el canvi climàtic?
—Que el canvi climàtic no és una qüestió de fe. Els científics de tot el món estan d’acord en el fet que l’escalfament global és un fet, i que el canvi climàtic ja està ací. Sempre hi ha que si els negacionistes, que si l’informe independent, que si… Em sembla absurd qüestionar-nos el que els científics afirmen.

«El canvi climàtic no és una qüestió de fe, és un fet que ja està ací»

—Vicente Caselles, catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Universitat de València, afirmava en una entrevista en Conec.es que l’alarmisme sobre el canvi climàtic no és roí, “perquè, si no exageres, no et fan ni cas”. Compartiu aquesta posició?
—El problema és que l’alarmisme pot tindre un efecte rebot. Si la gent l’alarmes massa, pots produir-hi un efecte rebot. El canvi climàtic té un problema i és que és un aspecte a llarg termini, no és un assumpte per a demà. Nosaltres sempre comparem el canvi climàtic amb el fet de fumar i amb el càncer. Si a una persona que fuma li digueres que el següent cigarret que es fume el matarà, no se’n fumaria cap altre. En canvi, com que li dius que el tabac pot matar-lo en el futur, però ell coneix gent que ha fumat fins als 85 anys i estava sana… El canvi climàtic té aquest desavantatge, perquè és una qüestió del futur. No pots dir-li a algú que d’ací a quinze anys no podrà fer alguna cosa. No pots. Aquest és el handicap que té el canvi climàtic, que és una qüestió de temps. Seguint amb el símil del càncer de pulmó, li dius al fumador que els seus fills heretaran els seus pulmons. Llavors ho veu d’una altra manera. Si et digueren que el tabac potser no et mata, però els teus pulmons els heretarà el teu fill, possiblement t’ho pensaries d’una altra manera.

—Què o qui us va fer dirigir la vostra activitat professional cap a la meteorologia després d’especialitzar-vos en Física de la Terra i el Cosmos?
—Una de les branques de Física de la Terra i el Cosmos és Meteorologia, Geofísica i Astronomia, amb la qual cosa dedicar-me a la meteorologia estava dins de l’àmbit que havia estudiat. Però jo mai no havia pensat dedicar-me a la televisió, sinó que planejava exercir la docència. Vaig començar a presentar el temps en Via Digital perquè aquesta va encarregar a TV3 la creació d’un canal de meteorologia i qui dirigia allò era Tomàs Molina, que tenia un currículum meu que li havia lliurat per a accedir a una beca. Em va cridar i van decidir agafar-me.

—Quin percentatge d’encert en una previsió meteorològica es deu a l’estadística i a les matemàtiques i quin a l’experiència personal?
—Diria que depén de la situació. Hi ha situacions en què les matemàtiques van molt bé i l’experiència no és ni tan sols necessària, perquè el model funciona i et dóna l’eixida coherent. N’hi ha altres, normalment les més complicades, en les quals els models tenen més llacunes i l’experiència és important. En les situacions d’aire fred al Mediterrani, per exemple, l’experiència és important perquè normalment els models no ho recullen bé. El Mediterrani és un mar peculiar, molt tancat, relativament poc profund, càlid… i el comportament de les masses d’aire és difícil de preveure. En aquests casos, l’experiència és molt important.

«La perfecció no existeix en meteorologia perquè la naturalesa és impossible de modelitzar al complet»

—El desenvolupament dels satèl·lits i radars meteorològics ha revolucionat en els últims anys l’observació i la predicció i les han optimitzades. Es podrà aconseguir algun dia el model probabilístic perfecte?
—No, no. La perfecció no existeix en meteorologia per la qüestió del caos. Edward Lorenz, autor de la teoria del caos, era meteoròleg. El caos significa que la naturalesa és impossible de modelitzar per complet. No pots saber per complet quin és el seu estat, perquè està compost de tants factors que és impossible controlar-los tots. No pots controlar tots els emissors de calor i de fred, tots els emissors de gasos, no pots controlar-los tots. No serà mai possible arribar a modelitzar alguna cosa que no pots conéixer per complet de cap manera.

—Quan diàriament prepareu una predicció, de què teniu més por, de passar-vos-en o de no arribar-hi?
—Depén. Sí que és cert que el més difícil és trobar la justa mesura. Fa poc va nevar a Madrid una hora, molt poc, eren floquets menuts que no van quallar, no va ser important, no va provocar cap problema de trànsit… va ser un episodi purament anecdòtic. En TVE no vam dir que nevaria a Madrid perquè la cota era de 700 metres i la precipitació seria inapreciable. Alguna gent ho va considerar un error, però per a mi va ser un encert. Quan diem que a Madrid nevarà, la gent s’imagina la ciutat de blanc. Si haguérem anunciat que nevaria, la gent haguera dit “açò? açò no és nevar, però si han caigut quatre flocs…”. Moltes vegades el punt mitjà és el complicat, i la percepció de cadascú també ho és.

—Canviaríeu el rigor científic per uns punts més d’audiència televisiva?
—Per audiència, no. Nosaltres hem d’elaborar un contingut que siga interessant, rigorós, que estiga ben fet, però que la gent el veja. Quan TVE va deixar d’emetre publicitat, molts ens deien que ja no ens importava l’audiència. A mi em continua important. Que els diners que financen TVE vinguen d’un patrocini publicitari o vinguen d’un altre costat no és, en certa manera, assumpte meu. El que no té sentit és que jo faça un producte que no veja ningú. Evidentment, la meua informació l’ha de veure la gent; si no, no té sentit que la faça. Al final, en certa manera, renuncies a algunes coses per a fer-ho més atractiu. Has de renunciar a una certa terminologia, a determinades explicacions molt concretes perquè la gent ho veja, però has d’arribar a una entente cordiale entre una cosa i l’altra.

—Us sorprén que, segons les dades d’un estudi del CIS, els meteoròlegs siguen els informadors més fiables i sol·licitats pels ciutadans?
—No em sorprén. La veritat és que els meteoròlegs som respectats i crec que és perquè la nostra informació no dóna peu que s’hi jugue. Sempre els dic als periodistes que la informació meteorològica segueix el procés que hauria de seguir tota informació. Jo vaig a la font, no parle perquè n’he sentit parlar, no em base en el que diu Aemet, mire el model, busque la informació i l’elabore. Trobada la informació en la font, l’elabore i intente que siga comprensible. Al final, això és el que hauria de fer qualsevol periodista. No agafar un teletip d’agència i transcriure’l, sinó anar a la font. Seguim el procés més fonamental d’una informació periodística.


, , , , , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. La exitosa feria-concurso convocada por la Facultad de Física de la UV “Experimenta” celebra su XII edición | Conec - 31 març, 2017

    […] de premios se celebrará al finalizar la feria, y este año contará con la colaboración de Mònica López, física i meteoróloga de […]

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.