Apoyan a Conec

Superior

Astronomia, Meteorologia, Món

La nova ‘bala blava’

 

JOSÉ MIGUEL VIÑAS – El 7 de desembre del 1972, a penes 5 hores després del seu llançament, els membres de l’última missió tripulada a la Lluna –l’Apollo 17– van fer una fotografia espectacular de la Terra que deixaven arrere en el seu periple espacial. A uns 45.000 quilòmetres de distància, el nostre planeta lluïa esplendorós en meitat de la foscor de l’espai. La fotografia va ser batejada per la NASA com “La bala blava” (The blue marble, en anglès) i, des d’aleshores, ha esdevingut la imatge que més s’ha publicat de la Terra vista des de l’espai.

Imatge completa de la Terra fotografiada el 7 de desembre del 1972 des de l’Apollo 17, durant el seu viatge a la Lluna. Aquesta imatge va ser batejada amb el nom de “La bala blava”. CRÈDIT: NASA.

Des dels anys de les missions Apollo fins a l’actualitat, gràcies als diferents satèl·lits i sondes que la NASA ha llançat a l’espai, han anat apareixent noves fotografies de la Terra preses per aquests enginys espacials. En molts casos, es tracta d’imatges tractades digitalment que no representen de forma fidedigna el nostre planeta, però que també s’han batejat amb el nom de “La bala blava”. Recentment, circulava en Internet l’última d’aquestes “bales”: una fotografia de gran bellesa que s’anunciava com la imatge de major resolució de la Terra publicada fins ara.

Si analitzem la imatge, ens criden l’atenció una sèrie de detalls. En realitat, no es tracta d’una instantània de la Terra, sinó d’un mosaic d’imatges que va prendre el satèl·lit Suomi-NPP el passat 4 de gener del 2012. A més, el que apareix a la fotografia no és la circumferència completa del nostre planeta, com en el cas de la “bala blava” del 1972, sinó una porció de l’Hemisferi Nord, cosa que es veu de seguida a causa de la gran mida que té Amèrica del Nord respecte del disc terrestre. També estan retocats els colors i hi ha trucs, com l’eliminació de núvols sobre EUA, destinat a ressaltar el territori nord-americà.

La nova “bala blava”. Es tracta d’una composició formada per una sèrie d’imatges de diferents sectors de la superfície terrestre fotografiats el 4 de gener del 2012 pel satèl·lit de la NASA Suomi-NPP. CRÈDIT: NASA/ NOAA/ GSFC/ Suomi-NPP/VIIRS/ Norman Kuring

L’octubre del 2011 la NASA va posar en òrbita el satèl·lit polar NPP, que va rebatejar al final de gener amb el nom de Suomi-NPP. Ho va fer per retre homenatge al meteoròleg nord-americà Verner Suomii, mort el 1995 i conegut com “el pare del satèl·lit meteorològic”. Suomi va ser un pioner en el desenvolupament dels radiòmetres que, instal·lats als satèl·lits, van possibilitar l’obtenció d’imatges de satèl·lit. A més, en els anys 80, Suomi va donar suport a la implantació del sistema MacIdas a l’antic Institut Nacional de Meteorologia (l’actual AEMET); un sistema que va contribuir decisivament al desenvolupament de l’anàlisi i la predicció meteorològica a Espanya.

Mosaic d’imatges preses pel satèl·lit Suomi-NPP el 23 de gener del 2012, que cobreix en aquest cas un sector diferent de la superfície terrestre del sector que va servir per a confeccionar la imatge de la primera de les dues noves “bales blaves” de la NASA. CRÈDIT: NASA/ NOAA.

Després de la publicació d’aquesta “bala blava” modificada, la NASA va donar a conèixer una segona fotografia d’un altre sector terrestre, que ens recorda força la fotografia del 1972 –salvant les distàncies–, encara que torna a tractar-se d’un mosaic d’imatges tractades digitalment.

Procediment amb què s’han generat les dues noves “bales blaves”, a partir de les dades de l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit d’observació terrestre Suomi-NPP. CRÈDIT: NASA/NOAA.

En aquest cas, veiem el continent africà exageradament gran i no s’han pogut camuflar unes bandes blanquinoses que oculten les línies d’unió de les diferents “branques” que van haver d’acoblar-se per a confeccionar la imatge completa del disc.

© 2012 Conec. Tots els drets reservats.



, , , , ,

2 Responses to La nova ‘bala blava’

  1. pablo 28 març, 2012 at 14:53 #

    Resulta bastante inexacto decir que el continente africano aparece “exageradamente grande” en las imagenes.

    Las fotografías de satélite muestran su verdadera dimensión, lo que ocurre es que el redactor probablemente está acostumbrado a las proporciones del mundo que muestran los mapamundis creados usando la proyección de Mercator, que es la utilizada habitualmente y que distorsiona mucho los tamaños de las regiones del hemisferio sur, haciendo parecer mayores, curiosamente, a las regiones europeas y de norteamérica.

    La proyección Gall-Peters da una idea más aproximada de las dimensiones de los continentes del planeta.
    http://es.wikipedia.org/wiki/Gall-Peters

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retoques en “La canica azul” | Strelka y Belka - 2 abril, 2012

    […] de conec.es  puedes ver, comparar y disfrutar de las maravillas del retoque digital de la canica. la-nueva-canica-azul Me gusta:Me gustaSé el primero en decir que te gusta esta […]

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.